dijous, 30 de desembre del 2010

Valoració de les Eleccions '10 al Parlament de Catalunya



El Parlament de Catalunya a fet un gir cap a la dreta: CiU ha aconseguit 62 diputats i el PP 18.

No hem aconseguit que les esquerres siguin majoria, no obstant això, la nostra coalició, ICV-EUiA, tot i perdre vots ha aconseguit consolidar-se. S'han perdut dos diputats i un d'ells, malauradament, ha estat el de Lleida.

Crec que la feina del Francesc Pané -al igual que la resta de diputats- ha dut a terme una tasca excepcional durant tota la legislatura. Aleshores ens preguntem: per què no ha tornat a ser escollit? Per què hem perdut vots? Des de Lleida pensem que hi ha diversos motius:

- L'avenç dels partits de dreta a Europa i, consegüentment, també a Catalunya. Potser com a refugi (equivocat) davant de la crisi.

- El desgast després de governar durant 4 anys, amb multitud de problemes i on, allò ben fet, no s'ha explicat bé a la ciutadania.

- La penalització que s'ha fet del govern de Catalunya com a conseqüència de les retallades socials realitzades pel govern del Zapatero.

- La deixadesa de PSC i ERC alhora d'apostar altre cop per l'entesa dels partits d'esquerra, fet que ha pogut influir en l'electorat provocant un vot de càstig.

Tots aquests motius, i de ben segur molts més, han provocat, tot i haver fet bastant bé el deures dins del Govern, i després d'una molt bona campanya electoral (a Lleida hem participat companys/es d'EUiA en tots els actes, repartiment d'informació, etc.) que els resultats no hagin estat els desitjats.

De veritat pensem que quan els aires de canvi corren per l'horitzó és molt difícil d'aturar-los. De res serveix la honestedat ni la feina ben feta; ni la implicació en la defensa aferrissada dels drets socials. Tanmateix, ens sentim satisfets perquè la nostra coalició ha suportat bé l'estrebada i ha mantingut 10 diputats, que continuaràn treballant en la defensa dels treballadors/es y els sectors més desafavorits de la societat, com sempre han fet fins ara.


Ana Laviña
Coordinadora d'EUiA Terres de Ponent

dissabte, 18 de setembre del 2010

29-S. Vaga general de ciutadanes i ciutadans




En contra de les retallades socials i la reforma laboral. Per la recuperació del diàleg social.Les entitats sotasignades que formen part de la societat civil organitzada donen suport a lavaga general del 29 de setembre.

La resposta del Govern espanyol a la crisi econòmica i la reforma laboral, seguint els dictatsdels organismes internacionals al servei del capital i les grans corporacions, és el símptomad’una altra crisi més àmplia, que és cultural, ecològica i política, alhora que pretén negarl’autoritat i la capacitat regulatòria als governs i que vol sotmetre la vida quotidiana als codisde consum irresponsable, l’individualisme, la desigualtat i la renúncia a la solidaritat.

Les reformes que ens volen imposar no serviran per crear ocupació, augmentaran elscontractes temporals, facilitaran i abaratiran l’acomiadament, reforçaran el poder delsempresaris per fixar unilateralment les condicions de treball, debilitaran la negociaciócol·lectiva i agreujaran la precarietat laboral. També suposen un retrocés de l’Estat delbenestar i una reducció i una privatització dels serveis públics. A més, aquestes mesuresincrementaran el risc d’exclusió social de sectors de la nostra societat, i, com a entitatscompromeses amb aquesta societat, volem que no s’oblidin els drets de les persones mésvulnerables d’arreu.

Amb aquestes mesures pot semblar que els governs no poden representar les sevesciutadanes i ciutadans ni poden defensar els seus interessos perquè estan sotmesos a les lleisde ferro dels mercats financers.

Però això no és veritat. Els governs poden defensar-nos i tenenl’obligació de defensar-nos de l’escomesa dels especuladors, i nosaltres no podem acceptar,com a fet inevitable, el deteriorament de les nostres condicions de treball, de formació i devida, que suposa també l’augment de les desigualtats socials i de gènere, ja que aixòsignificaria renunciar a la ciutadania, a la política i a allò que dóna veritable sentit a lademocràcia.Per això, la vaga del 29 de setembre ens involucra a tots i totes, les entitats socials i elmoviment sindical:

És una crida a totes les ciutadanes i tots els ciutadans disposats a oposar-se a unaEuropa governada pels mercaders, sense espai per a la política i la funció redistributivade la riquesa de l’Estat.

És un toc d’alerta a les persones que no estan disposades a assistir impàvidament a laretallada dels valors cívics, els drets socials i laborals, la privatització dels serveispúblics (salut, educació, etc.) i a la degradació ambiental i climàtica. Es tracta de fersentir la nostra veu en contra dels especuladors i els seus còmplices.

Es tracta d’aixecar la veu en contra dels que voldrien servir-se delnostre silenci per fer-nos pagar la crisi, generalitzar la precarietat ijustificar el malbaratament de recursos i els seus negocis bruts iespeculatius.

En aquest moment, la ciutadania catalana, l’espanyola i l’europea han de fer-se protagonistes ideixar clar el seu rebuig als orígens i a la gestió posterior de la crisi. Hem de recordar quel’Europa dels pobles hauria de construir-se des de la dimensió social i no pas des del’econòmica, i que cal promoure els valors de la igualtat d’oportunitats per a totes i tots i lasolidaritat. Els governants democràticament elegits haurien de donar comptes a aquestspobles i no pas al Fons Monetari Internacional.

Per això, la vaga del 29 de setembre és una imperiosa necessitat d’expressió democràtica al’abast de la ciutadania. I és també per això que nosaltres, en tant que entitats cíviques, com aciutadanes i ciutadans i treballadores i treballadors del nostre país, expressem el nostre suporti adhesió a la convocatòria del 29-S feta pel moviment sindical català.

Manifest promogut per entitats socials de Catalunya

dijous, 9 de setembre del 2010

Manifest unitari 11 de Setembre




Per la dignitat del poble de Catalunya i en memòria dels qui defensaren el 1707 i el 1714

La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars d'associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Un milió i mig de persones van fes seu el lema "Som una nació. Nosaltres decidim".

Moltes altres persones s'hi adheriren com si hi fossin presents. Els qui viuen a les comarques de Lleida no són aliens a la manifestació majoritària de voluntat nacional expressada pels ciutadans de Catalunya.

La constatació que Catalunya és una nació (Som una nació) respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de ser, ara i en el futur, avalada molt majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament.

La proclamació que Catalunya és una nació, té en l'11 de Setembre una dimensió històrica indubtable. És una forma de guardar fidelitat a la memòria a les persones que defensaren els drets i les llibertats catalanes el 1707 a Lleida i el 1714 a Barcelona.

El poble català és subjecte de drets i deures. El seu autogovern es fonamenta en la voluntat popular, en els seus drets històrics i en les seves institucions seculars. És per aquest motiu que considerem inacceptable la situació actual que sembla fer impossible l'aplicació íntegra de l'Estatut del 2006 tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya. La segona part del lema de la manifestació (Nosaltres decidim) és un compromís que implica una acció ferma perquè ningú continuï en nom del catalans i catalanes.

Per això, no n'hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble de Catalunya.

En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, les associacions, entitats, sindicats, organitzacions i partits polítics que subscriuen aquest manifest:

1- Fan una crida a totes les persones, associacions i organitzacions perquè participin en l'esforç col·lectiu que faci avançar el projecte de construcció nacional.

2- Apel·len a tot els catalans i catalanes a prendre consciència del menysteniment, quan no agressió que pateix Catalunya (amb fets tan greus com la sentència del TC o la persistència del desequilibri fiscal) per tal que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l'ambiciosa exigència nacional que requereix.

3- Reconeixen el dret a decidir del poble de Catalunya i demanen als representants que sorgeixin de les properes eleccions, polítiques coherents amb aquest dret i amb el compromís nacional.

4- Es comprometen a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta de qualsevol decisió o acció que conculqui la voluntat democràtica del poble català.

5- Reclamen ja des d'ara un tracte fiscal, polític i econòmic just que permeti a la Generalitat de Catalunya excercir l'autogovern amb una mitjans dignes i equitatius, i a la ciutadania gaudir de l'estat del benestar i dels serveis públics essencials en les condicions que es mereixen.

6- Demanem que s'aturi l'agressió que pateix Catalunya en els àmbits cultural, lingüístic i competencial per part de certs grups socials i polítics de l'Estat espanyol, que repercuteixen greument en el coneixement que es té a la resta de nacions de l'estat de la realitat catalana, alhora que frena l'imprescindible reconeixement de Catalunya dins de la Unió Europea.

Visca Catalunya!!

Lleida, 8 de setembre de 2010


CONVOCATÒRIA: Sortida a les 10'30h. davant de l'edifici del Roser (carrer Cavallers) i arribada a la Seu Vella.

dimecres, 4 d’agost del 2010

Esbós per al PROGRAMA DE TERRES DE LLEIDA I ALT PIRINEU I ARAN “Autonòmiques 2010” *



1.Més i millors Infraestructures i serveis per a la Mobilitat.

1.1 Consecució de les “Rodalies metropolitanes de Lleida”.

1.2 Planificació de continuïtat de la línia Lleida- La Pobla de Segur fins a França.

1.3 Execució del túnel de “la Bonaigua”.

1.4 Execució del túnel de Salau (en acord amb els estat Espanyol i Francès).

1.5 Exigència de l'Estat de l'acabament de l'eix del Pirineu.

1.6 Planificació de les millores viàries en els eixos transversals del Pirineu.

1.7 Pla de xoc d'arranjament i millora de les carreteres locals i comarcals i de camins rurals de comunicació.

1.8 Establiment d'una sistema de “Taxi a la carta” per a la mobilitat en zones rurals deprimides o de difícil accessibilitat.


2. Una educació de qualitat i universal:

2.1 Una Escola Bressol per a cada municipi.

2.2 Un programa d'implementació de “Ludoteques Infantils” per a poblacions de més de 6.000 habitants.

2.3 Millora del sistema de beques universitàries per a estudiants residents en zones de muntanya.

2.4 Un esforç específic per eradicar les aules prefabricades.

2.5 Major dotació econòmica i de personal acadèmic i d'investigació per a la Universitat de Lleida (Udl).

2.6 Treball per a la consecució d'un “Campus d'Excel·lència Agroindustrial” per a la Udl.


3. Una Economia productiva avançada i sostenible.

3.1 Inversions públiques per a la implantació industrial.

3.2 Impulsar l'activitat transformadora i comercialitzadora del teixit cooperatiu agrari.

3.3 Impuls a la “nova economia”.

3.4 Concloure el Segarra-Garrigues i impulsar el valor afegit que dona l'oportunitat de l'aigua.

3.5 Una logística per un PIB més elevat.

3.6 Valorització econòmica dels patrimonis natural, cultural i històric (turisme sostenible).


4. Una agricultura nova i amb més valor afegit.

4.1 Impuls als cultius agraris diferenciats, a la transformació alimentària i al comerç.

4.2 Impuls a les empreses agràries de base productiva, cooperativa o societària de productors.

4.3 Empènyer les economies de diversificació de l'activitat agrària.

4.4 Impulsar la silvicultura moderna.

4.5 Modernització de regadius i Plans de gestió de dejeccions i d'estalvi d'insums químics.


5. Major atenció a la gestió ambiental del territori.

5.1 Valorització de la biodiversitat del terriori.

5.2 El Montsec: Parc Natural

5.3 Condicionar les lleres dels rius menors. Vies verdes fluvials.

5.4 Intensificar el programa pel cicle de l'aigua.

5.5 Ajuts públics per a la custòdia d'animals de companyia en centres d'acollida.

5.6 Incentivació dels programes de suport a l'avifauna salvatge pròpia dels territoris.

5.7 Donar suport als aiguabarreigs de Ponent.


6. Serveis a les persones: socialització en la vellesa.

6.1 Centre d'atenció i acollida per als ancians.


7. Promoció cultural de Ponent i equipaments bàsics per a la cultura.

7.1 Promoció de la creació cultural pirinenca i de les Terres de Lleida.

7.2 Infraestructures culturals.


* Si voleu llegir el text sencer cliqueu aquí: PROGRAMA-AUTONÒMIQUES '10


IMPORTANT! Recordeu que és un text que encara s'ha d'aprovar així que podeu fer arribar les vostres esmenes i/o suggeriments. Salut!



diumenge, 13 de juny del 2010

Comunicat d´EUiA davant l´atac a la "Freedom" flotilla



Condemnem les greus violacions del Dret internacional, dels drets humans i del Dret internacional humanitari que han comportat l´assassinat de més d´una desena d´internacionals solidaris i desenes de persones ferides.

Ens solidaritzem, igualment amb el poble palestí i la seva lluita per la llibertat i seu dret a l´autodeterminació vers el bloqueig i la vulneració dels drets humans que pateix per part de l´exèrcit sionista i l´estat d´Israel.

Exigim l´aclariment dels fets succeïts amb aquest episodi d´abordatge i de violència gratuïta comès en aigües internacionals -o dins de l´espai marí palestí, controlat per Israel- dut per la força armada israeliana contra la població civil internacional que anava en la flota d´ajut humanitari, intentant trencar el setge que pateix Gaza.

Cal un clar pronunciament i actuacions de les diferents administracions de les autoritats polítiques de Catalunya, de l´Estat espanyol i a nivell internacional contra aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes vers la cooperació internacional humanitària i el Dret internacional i exigència de responsabilitats a l´administració israeliana.

Donem suport a les diverses mobilitzacions de denúncia i exigència de responsabilitats que des de la Comunitat Palestina i les organitzacions de solidaritat s´organitzin en el territori.

Permanent d´Esquerra Unida i Alternativa

Barcelona, 31 de maig de 2010

dissabte, 12 de juny del 2010

Lecciones de la sanidad cubana después de 50 años de embargo





Traducción de J. R. Olarieta


Un articulo publicado el 30 de abril de 2010 por dos profesores de la Escuela de Medicina de la Universidad de Stanford en la revista Science, una de las más prestigiosas del mundo científico, dice que “aún con el impacto de las sanciones sobre los suministros de medicinas y equipamiento médico, los resultados sanitarios de Cuba son comparables a los de los países desarrollados”.


El articulo revisa las políticas y los resultados sanitarios en Cuba desde la Revolución. Resalta que en el año 1983 Cuba producía más del 80% de sus medicamentos a partir de materias primas químicas importadas de la Unión Soviética y Europa y tuvo pocos casos de falta de medicinas. A lo largo de los primeros 30 años de embargo, la esperanza de vida de los cubanos aumentó 12,2 años, una cifra comparable a la del resto del Caribe y Sudamérica. Pero después del colapso de la Unión Soviética en 1989 y con el endurecimiento del embargo con las leyes “Torricelli” de 1992 y “Helms-Burton” de 1996, las condiciones para el desarrollo del sistema sanitario cubano empeoraron, produciéndose diversos brotes epidémicos, algunos relacionados con la malnutrición.


Pero el impacto de las sanciones ha sido relativamente bajo por el éxito de Cuba en otros aspectos de la atención sanitaria. A pesar del embargo, Cuba ha tenido unos resultados en salud mejores que la mayor parte de los países latinoamericanos y comparables a los de los países desarrollados. Cuba tiene la expectativa de vida (78,6 años) y la densidad de médicos (59 por cada 10.000 habitantes) más altas, y la mortalidad de bebés y niños más baja de los 33 países de América Latina y el Caribe.


Y todo esto con un coste muy inferior. En el año 2006 el gobierno cubano dedicó a la salud 355 dólares por habitante, un 7,1% del Producto Interior Bruto (PIB). El coste anual de la atención médica en los Estados Unidos fue de 6.714 dólares, un 15,3 del PIB de aquel país. Cuba también gastó menos en salud que muchos países europeos.


Ello es debido al énfasis del sistema sanitario cubano en la prevención y en el sistema de atención primaria, cultivados a lo largo del embargo. Cuba tiene uno de los sistemas sanitarios más proactivos del mundo. Gracias a que se educa a la población en la prevención de enfermedades y la promoción de la salud, los cubanos dependen mucho menos de los suministros de medicinas para mantener una población saludable. Todo lo contrario que en los Estados Unidos, que dependen en gran medida de los medicamentos y las tecnologías para mantener la salud de la población, pero a un coste mucho más alto.


El artículo concluye recomendando que los Estados Unidos, que ahora mismo intentan reformar su sistema sanitario, aprendan de Cuba importantes lecciones sobre el desarrollo de un sistema de salud realmente universal y que da prioridad a la atención primaria.


Faltaría añadir que muchos países europeos pueden aprender también que un sistema público de salud da mejores resultados, incluso desde el punto de vista monetario, que un sistema privado.


Rebelión ha publicado este artículo con el permiso de los autores mediante una licencia de Creative Commons, respetando su libertad para publicarlo en otras fuentes.



dimecres, 19 de maig del 2010

Dinámica de una política de derechas en Cervià de les Garrigues



Una vez trascurridos casi tres años de la actual legislatura municipal, querría destacar algunas actuaciones del gobierno de CIU con las que la oposición ha estado en desacuerdo. Hemos presentado propuestas alternativas sin que se hayan recogido ninguna de ellas.

En cuanto a las obras de construcción que se han de realizar en el mismo Ayuntamiento de Cervià por un importe de 40.000 euros, se ha concedido la licencia a la misma empresa que actualmente ya está haciendo otras obras. Desde la oposición creemos que dada la grave situación de crisis que existe en este sector y existiendo otras empresas en la misma población, se deberían conceder las licencias mas repartidas, para poder dar trabajo a diferentes personas y no siempre a la misma.


Con otro hecho que tampoco estamos de acuerdo y que denunciamos públicamente, es el arreglo de la calle que por motivos de restauración del restaurante que el Sr. Alcalde tiene en esa calle, las máquinas que trabajaban destrozaron el pavimento y para repararlo se colocaron losas de piedra en toda la superficie de la calle. Todo resultó gratis para los vecinos de la zona. Sin embargo no sucede lo mismo cuando se han de arreglar otras calles, siendo los vecinos los que tienen que hacerse cargo de la diferencia entre la subvención y el precio total de la obra, y que supone pagar entre ocho y diez mil euros a cada uno. Como podemos ver no todos tienen la suerte de vivir en la calle donde el alcalde tiene su negocio.


También quería destacar la pasividad que ha mostrado este Ayuntamiento con las expropiaciones del canal Segarra-Garrigues, no han sabido estar a la altura de las circunstancias, cuando han tenido que defender los intereses de mas de sesenta familias afectadas. No ocurrió lo mismo con el Ayuntamiento de Albages, donde se montó una plataforma apoyada por el mismo Ayuntamiento y se consiguieron mejores indemnizaciones para los payeses afectados.


En Noviembre de 2009 presenté una moción municipal instando al Gobierno del Estado a retirar las tropas españolas de Afganistán. Defendí la propuesta con argumentos de que es un conflicto armado y que se han de preservar las vidas humanas. El resto del consistorio después de diversas consideraciones se abstuvieron.


Francisco Madueño Rubio


Concejal al Ayuntamiento de Cervià de les Garrigues



diumenge, 2 de maig del 2010

MANIFEST 1 DE MAIG



Per una economia al servei de les persones: ocupació de qualitat, amb drets i més protecció social

La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos.

Una línia que es pretén aprofundir amb una reforma del sistema públic de pensions, que castigui encara més les classes tre­balladores del nostre país, i una reforma laboral que només serveix per a aprofundir la precarietat existent a casa nostra.

I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 4 milions de persones (més de 600.000 a Catalunya) , mentre a 1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés.

Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i em­presaris culpables de la crisi, mentre cada dia els treballadors i treballadores d’aquest país no poden arribar a final de mes (a Catalunya 1.425.000 persones cobren menys de 1.000€ al mes), pateixen acomiadaments, expedients de regula­ció o deslocalitzacions injustificades, o veuen com els fan fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc d’exclusió social.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi l’estan pagant els de sempre: la gent treballadora, mentre que la dreta del PP i CiU culpabilitzen els nouvinguts de la situació.

Gent treballadora que veu com, alhora, es retallen els seus drets de ciutadania, i es castiga la democràcia utilitzant un servei públic, la justícia, amb intencions polítiques gens imparcials:

• El Tribunal Suprem processa el jutge Garzón (instructor del ‘cas Gürtel’ sobre corrupció de membres del PP) per la
investigació dels crims del franquisme.
• I el Tribunal Constitucional, que fa anys que s’hauria d’haver renovat, intenta imposar la seva interpretació
ideològica de l’Estatut per sobre de la decisió democràtica del poble català.

Què proposem EuiA?

1.- Salari i pensions mínims de 1000€ i un sistema just i públic de pensions.

2.- Treball estable, segur i saludable.

3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades.

4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te.

5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials.

6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions.

7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses.

8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer.

9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments
amenaça la cohesió social a molts països de la Unió.
10.- Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones immigrades.


En definitiva, un nou model productiu, sostenible econòmica, social i mediambientalment, que aposti per una economia verda, que creï ocupació estable, de qualitat i amb més drets.

Per a continuar aprofundint a una manera diferent de fer política, més amoïnada pel benestar dels ciutadans, per un autèntic estat social, i un nou model productiu a Catalunya, cal donar continuïtat al Govern d’esquerres a Catalunya. Un Govern que ha augmentat un 100% la despesa social, des del 2003 al 2010, situant Catalunya en nivells europeus. Tot i la supressió de batxillerats, una decisió equivocada.

Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.

dimecres, 14 d’abril del 2010

"Caminando hacia la República". Manifiesto 14 de Abril 2010

En 2010 se cumplen 79 años de la proclamación de la II República por un pueblo que irrumpió en la historia reclamando y ejerciendo su soberanía. El movimiento republicano, tiene hoy la doble responsabilidad de ser portavoz de la memoria histórica y cauce de las amplias aspiraciones democráticas, así como la responsabilidad del cambio social anhelado por sectores populares cada vez más amplios, muy especialmente de los jóvenes. IU es muy sensible a esta aspiración. Los republicanos y las republicanas de toda condición herederos y herederas del legado social, cultural y emancipador brutalmente truncado por el golpe fascista de 1936, llamamos a la ciudadanía a avanzar en la legítima aspiración de la III República. La monarquía es la negación de la igualdad ante la ley al considerarla inviolable e irresponsable, y con privilegios y derechos por razones de nacimiento. No habrá democracia plena, si aún existen ámbitos del Estado al margen de la elección popular.

La casa Real española recibe anualmente de los presupuestos generales del estado cerca de 9 millones de euros, que gestiona con total falta de transparencia actuando como un verdadero paraíso fiscal. Tratándose de dinero público ninguna institución debería gestionarlo sin transparencia y sin control.

La bandera republicana, como símbolo de rebeldía y resistencia, expresa el rechazo a un orden social en el que la desvergüenza, la impunidad y la corrupción parecen avanzar sin freno. En este contexto, que algunos pretenden convertir en un lodazal, los espacios de libertad se restringen, y el contenido de los derechos laborales y sociales no se cumplen ni respetan; ese es el precario futuro que se ofrece al conjunto de las trabajadoras y trabajadores. En medio de una crisis devastadora, la mayor deslegitimación del sistema proviene de la percepción del deterioro de las condiciones de vida y de trabajo, consecuencia implacable de las políticas especulativas y neoliberales.

Los beneficios insultantes de la banca y demás agentes responsables de la crisis, contrastan con las sangrantes cifras de parados que no cesan de aumentar. Crece el miedo, la preocupación lógica de las familias, crece el número de situaciones de ajuste empresarial descaradamente oportunistas y, en definitiva, crecen la precariedad y la temporalidad. También conocemos, los casos de desahucio de familias que son desposeídas de sus viviendas por no poder hacer frente a créditos hipotecarios otorgados en fraude de ley, y que suponen verdaderos atropellos a la ciudadanía. Para el republicanismo, los valores de justicia, libertad, igualdad y solidaridad son incompatibles con una política económica, tan cicatera con los trabajadores como consentidora con los poderosos, que el actual Gobierno lleva a efecto. El capitalismo es la negación de la democracia.

Defendemos la laicidad del Estado, de forma que las creencias religiosas queden en el seno de la conciencia personal de las gentes. Igualmente afirmamos que la educación pública debe ser laica, sin asignaturas de religión, ni privilegios para ninguna confesión religiosa. No se puede seguir argumentando que los Acuerdos con la Santa Sede, de 1976 y 1979, son un muro insalvable para avanzar hacia una sociedad y una escuela laica. Exigimos su denuncia y derogación.La condena de la Dictadura de Franco, que en su momento aprobó el Consejo de Europa y que aún no ha realizado el rey Juan Carlos, sólo tendrá credibilidad si se declara la nulidad plena de todos los juicios militares sumarísimos por los que fueron asesinados, torturados y encarcelados cientos de miles de personas. La restitución de su memoria exigiría romper el pacto de silencio que desde la Transición opera como una gigantesca "Ley de Punto Final". Pero, lejos de dar ese paso, la judicatura –a la que no sabíamos que se estaba refiriendo Franco cuando sancionó aquello de que “todo queda atado y bien atado”- sentará en el banquillo de los acusados al juez Garzón, es el mundo al revés. La administración de Justicia en España no se ha adecuado a los valores democráticos y a la defensa de los derechos humanos, la parcela de la justicia no sufrió modificación de fondo en la transición. Para IU, la clave de bóveda de la persistencia de toda la estructura de dominación económica, jurídica, social y militar heredera del franquismo, es la monarquía.

¡Y cómo pasar por alto, cuando de salud democrática estamos hablando, a esa malformación que supone el vigente sistema electoral español!. La Ley electoral no garantiza la igualdad de voto, primando al bipartidismo y castigando e ignorando el valor del voto a formaciones como IU, necesita cuatro veces más votos para obtener representación parlamentaria. Que la Ley sea injusta, en un contexto de descrédito generalizado de la política; de la evidencia de la existencia de casos espectaculares de corrupción; de la evidencia de un uso fraudulento de la representación a partir de la minusvaloración del programa electoral; de la pérdida de sentido en la confrontación política cuando se constata que los dos partidos mayoritarios comparten aspectos sustanciales de la política económica, por ejemplo, que la ley sea injusta, decimos, es un baldón para nuestro sistema democrático y su reforma, entonces, aparece como una urgencia democrática.


Mientras la Constitución de 1931 establecía la renuncia a la guerra para intervenir en conflictos internacionales, se nos mantiene en la OTAN y, casi veinticinco años después del Referéndum, estamos en la cúspide de su estructura militar, ocupando países como Afganistán. Estamos dando soporte a todo tipo de agresiones imperialistas a otros pueblos, al atropello de los derechos humanos, a las constantes matanza de civiles. Se nos arroja a la cara el nombre de ¡Cuba!, mientras se nos silencia que la ONU ha establecido que el triángulo de Centroamérica (El Salvador, Guatemala y Honduras) es la zona más violenta del planeta; se nos grita ¡Cuba!, mientras esas mismas voces convierten en invisibles a los 7.500 presos políticos en Colombia: sindicalistas, activistas de los derechos humanos, maestros, campesinos, ecologistas…; ¡Cuba!, insisten, mientras la comunidad internacional permanece impasible el feminicidio ya generalizado en todo México. Es el doble rasero de los más media y los poderes fácticos.

Llamamos a la ciudadanía a extender la movilización por la III República, vinculándola con las luchas concretas de las trabajadoras y trabajadores, de los movimientos sociales, de los jóvenes, del movimiento vecinal y, en general, con la fuerza de la memoria de uno de los más destacados ejemplos de rebeldía, de resistencia y de internacionalismo: el de las generaciones que en la Guerra Civil y la lucha contra la Dictadura dieron su vida y su juventud por la libertad, contra el fascismo.

Por la recuperación de la memoria y la historia
Por la solidaridad con la labor representada por dignas personas como el juez Garzón
Por un proceso constituyente hacia la III República


dijous, 25 de març del 2010

Cuba: manipulación y olvido informativo



La mayoría de los medios informativos de nuestro país y muy especialmente los relacionados con el grupo Prisa, aprovechan cualquier acción realizada en la isla, para aplicar todas las técnicas de manipulación mediáticas que tienen bien aprendidas. Últimamente es fácil comprobarlo, y pobre del que se atreva a poner en tela de juicio o dar datos diferentes (aunque sean los verdaderos), sobre las posturas de disidentes, cuestiones económicas, etc. Si algún ciudadano quiere tener alguna otra información distinta de estos medios, se tiene que acercar a publicaciones (siempre o casi siempre) a través de Internet, de entidades, grupos o personas que creen el la libertad de comunicación y que quieren la verdad por encima de otros intereses.

Todo esto lo explico porque me gustaría que también se publicara algo diferente sobre Cuba.

Hace ya mucho tiempo que existe en la isla un programa de alfabetización denominado “Yo si puedo”, premiado por la UNESCO y que ha sido desarrollado en 29 países. Aquí en España, Sevilla en concreto ha adoptado este método para alfabetizar a personas adultas, 35.000 que no saben leer y escribir, y que después de un año de aplicación de este sistema, se han graduado ya a 250.

Así vemos como un país del primer mundo, con todas las posibilidades técnicas y humanas, acoge a personal cubano para asesorar en éste programa, y un equipo de profesionales de Sevilla, acude a Cuba para trabajar conjuntamente con el equipo del Canal Educativo de ese país.

De esta última acción no se recogen tantas informaciones en los grandes medios nacionales. Es un programa que pone a Cuba en el cenit, en cuanto a sistemas pedagógicos y naturalmente en cuanto a la solidaridad y cooperación con otros pueblos. No obstante también intentaron manipular, pero tuvieron que rendirse ante la evidencia del buen hacer y la transparencia de esta participación de un país del tercer mundo.


Ana Laviña
Coordinadora d'EUiA Terres de Ponent

dilluns, 22 de març del 2010

Xerrades informatives de les Brigades de Solidaritat

ASSOCIACIO CATALANA PER LA PAU

L´ACP comença les Xerrades informatives de les Brigades de Solidaritat.

Sala de Videoconferencies,Edifici de la Biblioteca,

DIJOUS, 25 de març, a les 19 hores
Carrer Jaume II, 67
Campus de Cappont.
Universitat de Lleida

diumenge, 7 de març del 2010

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora


Les desigualtats en el món laboral augmenten en temps de crisi


Enguany fa 100 anys que l’activista alemanya Clara Zetkin va proposar a la Internacional Socialista que el 8 de març esdevingués el Dia Internacional de la Dona Treballadora. I un segle després, encara hi ha moltes accions a reivindicar -en aquest 8 de març i en molts d’altres per endavant- per aconseguir que les dones siguem al lloc que ens correspon a la societat. En aquest article només em referiré a les desigualtats en el món laboral.

Aquestes últimes dècades ha augmentat l’activitat de les dones amb la incorporació al món del treball: és el que s’anomena taxa d’activitat. Tanmateix, les dades de l’any passat reflecteixen que aquesta taxa és 16 punts inferior a la dels homes. Amb la crisi sembla que aquesta desigualtat s’hauria d’anar equilibrant. Tot i així, i malgrat que el tancament d’empreses i la destrucció de llocs de treball ha afectat més els sectors tradicionalment masculins, la taxa d’ocupació femenina també està 12,5 punts per sota de la dels homes.

Tot això ens porta a pensar que ni en èpoques de bonança econòmica, ni per suposat en èpoques de crisi, les dones hem assolit unes quotes d’activitat i d’ocupació laboral satisfactòries respecte la nostra formació i les seves expectatives. Així, les dones ens incorporem al mercat de treball amb uns nivells més alts de formació, tant en educació secundària com superior. En canvi, els homes tenen més facilitats per incorporar-s’hi. Les dones necessitem estudis de nivell superior per aconseguir una feina i per a mantenir el lloc de treball. De la mateixa manera, trobem més dificultats per accedir a llocs directius o d’alt nivell, tot i el reconeixement general, avalat estadísticament, de què posseïm un major grau de formació i obtenim millors resultats acadèmics.

I continua existint una important diferència salarial entre homes i dones. A Catalunya la escletxa se situa entorn al 30%. Les causes les trobem en certs complements salarials, uns mecanismes de promoció gens transparents i la infravaloració del lloc de treball que ocupem majoritàriament les dones. Que les dones cobrem menys també té a veure amb la precarietat del mercat de treball i la realitat dels sectors feminitzats on no existeix força sindical.

Aquests són només alguns aspectes relacionats amb l’activitat laboral. Les desigualtats de gènere també perviuen en l’àmbit privat i es manifesten en la major responsabilitat de les dones pel que fa a les càrregues familiars i a la cura de les persones dependents, en les dificultats per a conciliar vida familiar i laboral o en les manifestacions de la violència masclista.

Per tots aquests motius, hem de seguir lluitant per aconseguir la igualtat real entre dones i homes a la nostra societat.



Ana Laviña (coordinadora EUiA Terres de Ponent)