dimecres, 19 de maig del 2010

Dinámica de una política de derechas en Cervià de les Garrigues



Una vez trascurridos casi tres años de la actual legislatura municipal, querría destacar algunas actuaciones del gobierno de CIU con las que la oposición ha estado en desacuerdo. Hemos presentado propuestas alternativas sin que se hayan recogido ninguna de ellas.

En cuanto a las obras de construcción que se han de realizar en el mismo Ayuntamiento de Cervià por un importe de 40.000 euros, se ha concedido la licencia a la misma empresa que actualmente ya está haciendo otras obras. Desde la oposición creemos que dada la grave situación de crisis que existe en este sector y existiendo otras empresas en la misma población, se deberían conceder las licencias mas repartidas, para poder dar trabajo a diferentes personas y no siempre a la misma.


Con otro hecho que tampoco estamos de acuerdo y que denunciamos públicamente, es el arreglo de la calle que por motivos de restauración del restaurante que el Sr. Alcalde tiene en esa calle, las máquinas que trabajaban destrozaron el pavimento y para repararlo se colocaron losas de piedra en toda la superficie de la calle. Todo resultó gratis para los vecinos de la zona. Sin embargo no sucede lo mismo cuando se han de arreglar otras calles, siendo los vecinos los que tienen que hacerse cargo de la diferencia entre la subvención y el precio total de la obra, y que supone pagar entre ocho y diez mil euros a cada uno. Como podemos ver no todos tienen la suerte de vivir en la calle donde el alcalde tiene su negocio.


También quería destacar la pasividad que ha mostrado este Ayuntamiento con las expropiaciones del canal Segarra-Garrigues, no han sabido estar a la altura de las circunstancias, cuando han tenido que defender los intereses de mas de sesenta familias afectadas. No ocurrió lo mismo con el Ayuntamiento de Albages, donde se montó una plataforma apoyada por el mismo Ayuntamiento y se consiguieron mejores indemnizaciones para los payeses afectados.


En Noviembre de 2009 presenté una moción municipal instando al Gobierno del Estado a retirar las tropas españolas de Afganistán. Defendí la propuesta con argumentos de que es un conflicto armado y que se han de preservar las vidas humanas. El resto del consistorio después de diversas consideraciones se abstuvieron.


Francisco Madueño Rubio


Concejal al Ayuntamiento de Cervià de les Garrigues



diumenge, 2 de maig del 2010

MANIFEST 1 DE MAIG



Per una economia al servei de les persones: ocupació de qualitat, amb drets i més protecció social

La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos.

Una línia que es pretén aprofundir amb una reforma del sistema públic de pensions, que castigui encara més les classes tre­balladores del nostre país, i una reforma laboral que només serveix per a aprofundir la precarietat existent a casa nostra.

I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 4 milions de persones (més de 600.000 a Catalunya) , mentre a 1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés.

Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i em­presaris culpables de la crisi, mentre cada dia els treballadors i treballadores d’aquest país no poden arribar a final de mes (a Catalunya 1.425.000 persones cobren menys de 1.000€ al mes), pateixen acomiadaments, expedients de regula­ció o deslocalitzacions injustificades, o veuen com els fan fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc d’exclusió social.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi l’estan pagant els de sempre: la gent treballadora, mentre que la dreta del PP i CiU culpabilitzen els nouvinguts de la situació.

Gent treballadora que veu com, alhora, es retallen els seus drets de ciutadania, i es castiga la democràcia utilitzant un servei públic, la justícia, amb intencions polítiques gens imparcials:

• El Tribunal Suprem processa el jutge Garzón (instructor del ‘cas Gürtel’ sobre corrupció de membres del PP) per la
investigació dels crims del franquisme.
• I el Tribunal Constitucional, que fa anys que s’hauria d’haver renovat, intenta imposar la seva interpretació
ideològica de l’Estatut per sobre de la decisió democràtica del poble català.

Què proposem EuiA?

1.- Salari i pensions mínims de 1000€ i un sistema just i públic de pensions.

2.- Treball estable, segur i saludable.

3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades.

4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te.

5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials.

6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions.

7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses.

8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer.

9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments
amenaça la cohesió social a molts països de la Unió.
10.- Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones immigrades.


En definitiva, un nou model productiu, sostenible econòmica, social i mediambientalment, que aposti per una economia verda, que creï ocupació estable, de qualitat i amb més drets.

Per a continuar aprofundint a una manera diferent de fer política, més amoïnada pel benestar dels ciutadans, per un autèntic estat social, i un nou model productiu a Catalunya, cal donar continuïtat al Govern d’esquerres a Catalunya. Un Govern que ha augmentat un 100% la despesa social, des del 2003 al 2010, situant Catalunya en nivells europeus. Tot i la supressió de batxillerats, una decisió equivocada.

Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.