Aquest dimarts celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Les dones es converteixen en protagonistes per un dia, en el qual volen reivindicar els seus drets, denunciar les desigualtats i cercar solucions. Però, ens hem parat a pensar realment quina és la situació de la dona?
La major part dels debats i polèmiques dels darrers temps fan referència a qüestions com la sensibilització vers la violència masclista, la prohibició de l’ús del burca, etc. No obstant això, tinc la estranya sensació que molts d’aquest debats es queden a la superfície sense aprofundir en els veritables problemes que viuen les dones actualment. Malauradament, ens costa molt parar-nos a pensar, per això, un dia com avui, és important donar-se compte que tenim la necessitat de comprendre la realitat per així poder-la canviar.
Fa molts anys, al voltant de 1911 als Estats Units, un grup de dones va entendre que la realitat en que vivien no era la que mereixien i varen decidir actuar en conseqüència. Eren treballadores de la indústria tèxtil que lluitaren per millorar les condicions laborals infames a les que estaven sotmeses. Van decidir actuar: organitzaren una vaga, ocuparen la fàbrica i reclamaren el que consideraven que era just.
Totes 146 van morir en el incendi que varen provocar les bombes llançades pels propietaris de la fàbrica, davant la seva negativa a abandonar l’ocupació. Van lluitar fins al final i aquest esdeveniment va tenir tanta rellevància que finalment es varen aconseguir importants reformes laborals als Estats Units. No van ser les úniques, per descomptat. A totes elles les recordem aquest 8 de març, però no per la tragèdia, sinó pel que amb el seu esforç van aconseguir per a totes les dones. Avui més que mai necessitem esforçar-nos més per aconseguir canviar el que no ens agrada, com varen fer en el seu moment les treballadores nord-americanes.
El primer que hauríem de fer és pensar. Però pensar seriosament, críticament i sense cap por a aprofundir-hi en qüestions incòmodes. No si val un debat sobre la prohibició del burca que giri al voltant de la necessitat d’integració a una cultura o la llibertat a expressar-se. És necessari també parlar clar d’allò que simbolitza la repressió per a moltes dones islàmiques, solament tenint en compte tots aquest elements es podrà arribar a entendre l’abast de la problemàtica i ens permetrà actuar conseqüentment.
Actuar és el segon pas. Estem immersos en un context social convuls, difícil i resulta imprescindible fer-nos escoltar. Les dones com a dones, i tots com a part de la societat en que vivim. Tothom ha de participar i implicar-s’hi, cadascú fent l’aportació que pugui. El silenci i la apatia són ara mateix els llastres més grans que tenim.
Recordem doncs a aquelles dones que varen defensar amb les seves vides allò pel que creien. Fixem-nos en el seu exemple per encetar el canvi: pensem, actuem i fem-ho tots plegats; avui, al costat de les dones i demà, amb qui faci falta.
Feliç dia per a totes les DONES TREBALLADORES!!
Fernanda Aranda (responsable àrea de la dona EUiA Terres de Lleida)
