Text sencer PROGRAMA DE TERRES DE LLEIDA I ALT PIRINEU I ARAN “Autonòmiques 2010”




1.Més i millors Infraestructures i serveis per a la Mobilitat.
1.1 Consecució de les “Rodalies metropolitanes de Lleida”.
Les línies de Lleida- Manresa- BCN i Lleida- Montblanc- Tarragona en ser transferides a la Generalitat han d'articular les comunicacions ferroviàries del territori, amb combois i freqüències de Rodalia. Així mateix caldrà considerar la línia Lleida- La Pobla de Segur i la futura línia fèrria “Transversal” Lleida- Girona que pot substituir, en part la de Lleida a Manresa.

1.2 Planificació de continuïtat de la línia Lleida- La Pobla de Segur fins a França.
Aquest era el projecte inicial de la línia que havia de ser transpirinenca. Les terres occidentals de Catalunya no tenen pas ferroviari cap a França.

1.3 Execució del túnel de “la Bonaigua”.
El túnel ha de permeabilitzar el pas pirinenc d'Era Val d'Aran cap al Pallars Sobirà de forma segura i sense impacte ambiental.

1.4 Execució del túnel de Salau (en acord amb els estat Espanyol i Francès).
Salau ha estat llargament reivindicat per una part del territori pirinenc com a sortida més fàcil cap a França, complementant el passos aranès i andorrà.

1.5 Exigència de l'Estat de l'acabament de l'eix del Pirineu.
L'Eix del Pirineu s'ha de fer per trams, i això ha dificultat la seva continuïtat i l'acabament de les execucions. És fonamental aquesta infraestructura per articular el territori de la vegueria alt pirinenca.

1.6 Planificació de les millores viàries en els eixos transversals del Pirineu.
L'eventual creació de la Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran exigirà que els eixos est-oest de comunicació entre comarques i valls tinguin una configuració que els faci segurs, accessibles i ràpids. Planificar-ne les millores, tot observant les condicions de menys impacte serà una de les tasques importants del govern.

1.7 Pla de xoc d'arranjament i millora de les carreteres locals i comarcals i de camins rurals de comunicació.
Moltes de les carreteres interlocals no són de titularitat de la Generalitat. El Govern s'ha d'emparar, d'acord amb els territoris, i elaborar una Pla de xoc per a la millora dels ferms i dels traçats. El Govern definirà quina tipologia de camins rurals serà la prioritària per a les inversions de millora d'aquestes vies, tot atenent a condicions de comunicació, de manteniment de zones silvícoles o agrícoles de valor,

1.8 Establiment d'una sistema de “Taxi a la carta” per a la mobilitat en zones rurals deprimides o de difícil accessibilitat.
Moltes persones d'edat, amb handicaps de mobilitat o que no condueixen tenen dificultats de mobilitat en determinades àrees rurals i, doncs, dificultats d'accés a serveis que presta l'administració, generalment focalitzats a les capitals de comarca. El sistema de “Taxi públic a la carta permetrà la mobilitat d'aquestes persones. S'haurà de dissenyar d'acord amb els Consells Comarcals corresponents.



2. Una educació de qualitat i universal:
2.1 Una Escola Bressola per a cada municipi.
Malgrat dels considerables esforços que les administracions han fet, encapçalades pel Govern de la Generalitat, el cert és que moltes poblacions encara no tenen Llars d'Infants o Escoles Bressol per a la seva mainada i per al primer cicle d'Educació Infantil. La nostra proposta es concreta en l'impuls a la creació d'Escoles Bressol almenys en tots els municipis de més de 1.500 habitants, amb incentius governamentals específics, a causa de llur dimensió pressupostària.

2.2 Un programa d'implementació de “Ludoteques Infantils” per a poblacions de més de 6.000 habitants.
Les ludoteques han demostrat la utilitat socialitzadora, d'aprenentatge dels infants i per conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies. En l'actualitat, només les ciutats tenen ludoteques públiques disponibles, per la qual cosa cal el compromís governamental d'incentivar els ajuntaments de més de 6.000 hab. A construir aquesta tipologia d'equipaments educatius.

2.3 Millora del sistema de beques universitàries per a estudiants residents en zones de muntanya.
La igualtat d'oportunitats exigeix que, d'acord amb les renda disponibles, les famílies ubicades a les zones de muntanya, allunyades dels centres universitaris d'elecció, tinguin millors garanties d'ajuts pel desenvolupament d'estudis universitaris dels seus fills i filles.

2.4 Un esforç específic per eradicar les aules prefabricades.
El fort creixement demogràfic  experimentat els darrers anys ha obligat a la disposició de nous equipaments educatius, tant en Primària com en Secundària. Malgrat del treball molt considerable del Govern en matèria de construcció escolar, encara són massa els equipaments provisionals. Un Pla de xoc per avançar en la construcció civil dels corresponents CEIPs i IES és del tot necessari en la pròxima legislatura.

2.5 Major dotació econòmica i de personal acadèmic i d'investigació per a la Universitat de Lleida (Udl).
La Udl -ho constatem- sofreix un escanyament del seu pressupost a causa de la demografia natural de les Terres de Lleida (baixa matrícula potencial i efectiva) i a causa de la limitació de titulacions (decisió governamental). Aquest és una cercle viciós que cal trencar, tot potenciant les facultats més específiques, valorant les generalistes i impulsant les més encaixades al sistema productiu i territorial de Ponent. Així mateix, proposem un esforç governamental suplementari per a major dotació econòmica i d'efectius humans en matèria de recerca i de transferència de tecnologia aprofitant la sinergia amb el PECITAL de Lleida, fonamentalment adreçada al sector agroindustrial.

2.6 Treball per a la consecució d'un “Campus d'Excel·lència Agroindustrial” per a la Udl.
La universitat de Lleida és la naturalment a ser el referent en docència, en recerca i en transferència tecnològica de Catalunya en el camp agroalimentari. El Govern ha de comprometre's que aquest objectiu sigui una realitat universitària, lleidatana i amb dimensió nacional.



3. Una Economia productiva avançada i sostenible.
3.1 Inversions públiques per a la implantació industrial.
És un objectiu la reorientació de les inversions públiques a les Terres de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran perquè aquestes facilitin la implantació de major activitat industrial sostenible en els territoris. Aquesta activitat prioritàriament ha de lligar-se al sector primari agropecuari i a la formalització de plantes de generació enregètica renovable. Cal planificar les possibilitats industrials dels territoris per oferir a les inversions privades garanties d'èxit en la seva implantació.

3.2 Impulsar l'activitat transformadora i comercialitzadora del teixit cooperatiu agrari.
Les cooperatives agrícoles estan massa nuclearitzades. Sofreixen una creixent descapitalització dels seus recursos. A desgrat dels incentius governamentals establerts fins ara, l'impuls per a la concentració no ha estat prou notori. És objectiu de la legislatura aconseguir sinergies entre les estructures cooperatives, capitalitzar-ne els objectius industrials i comercials que emprenguin i la formació específica del personal directiu per a l'acompliment d'aquestes finalitats.

3.3 Impuls a la “nova economia”.
La necessitat constant de producció energètica i dels derivats del consum energètic sostenible són una oportunitat econòmica i de creació de treball a les Terres de Lleida i al Pirineu: energia solar, hidràulica, de cogeneració per digestió de dejeccions, eòlica, biomassa, etc. Per això cal una planificació de les oportunitats i un programa d'incentius a l'emprenedoria d'aquest camp. Així mateix, cal considerar la necessitat de suport a les empreses e recerca en energies, en TICs, en transferència tecnològica i en aplicacions tecnològiques innovadores. Són, tots, camps oberts a Catalunya que tenen les majors oportunitats precisament a la muntanya i a les terres planes de l'occident lleidatà.

3.4 Concloure el Segarra-Garrigues i impulsar el valor afegit que dona l'oportunitat de l'aigua.
El canal Segarra-Garrigues ha de representar un canvi en la cultura productiva agrària i pecuària en la mesura que ofereix oportunitats de modernització de cultius, de formes d'estalvi hídric amb rendiments alts, d'innovació en les varietats cultivables, etc. Però alhora és una oportunitat per a l'activitat industrial derivada del sector primari agrícola i ramader que cal aprofitar, tot impulsant el territori com a receptor d'inversions públiques i privades interessades en la indústria alimentària o en el comer´de varietats noves, distintes o selectes.

3.5 Una logística per un PIB més elevat.
Caldrà entendre els territoris plans i els de muntanya com a productors de béns alimentaris peremptoris, o de béns amb alt valor afegit, que necessiten plataformes logístiques connectades amb les xarxes de la mobilitat de mercaderies. En aquest objectiu rau la importància del port de Tarragona, com el natural de Lleida, i de l'aeroport de Lleida- Alguaire com a oportunitat de distribució comercial de mercaderies; matèries primeres i béns de consum. Cal considerar, igualment la proximitat de Barcelona i la de Saragossa. I, encara, la situació geogràfica de Lleida com a nus de distribució cap al nord-est peninsular i cap al sud-est de Catalunya i el litoral mediterrani. Potenciar els intercanvis de béns a través del Pirineu català pot ser, igualment, una oportunitat per a les comarques de muntanya.

3.6 Valorització econòmica dels patrimonis natural, cultural i històric (turisme sostenible).
De nord a sud, el patrimoni natural, de biodiversitat, de cultura arqueològica i arquitectònica de l'Occident de Catalunya és immens i encara en bona mesura inexplorat des del punt de vista dels rendiments econòmics que poden oferir. El turisme s'ha concentrat bàsicament, en el monocultiu de la neu, estacional i lligat a grups inversors no propis del territori. Cal una diversificació econòmica de les oportunitats que ofereix el patrimoni natural i cultural, lligada a l'activitat agrícola com a estructuradora del territori.



4. Una agricultura nova i amb més valor afegit.
4.1 Impuls als cultius agraris diferenciats, a la transformació alimentària i al comerç.
El producció intensiva ha tocat sostre per causes diverses: la nova política agrària de la UE, l'emergència productiva de països tercers, la demanda d'una alimentació saludable i de qualitat, etc. Front a aquesta situació cal afrontar els reptes d'una nova cultura productiva en què prevalguin els aliments distintius, produïts de manera sostenible, amb certificacions d'origen i de qualitat, etc. Igualment és imprescindible que el sector primari entri a constituir part del secundari, amb la transformació industrial o artesanal de la seva producció. I el terciari, amb la constitució d'empreses capaces de distribució i de comercialització.

4.2 Impuls a les empreses agràries de base productiva, cooperativa o societària de productors.
Per a la consecució del que queda dit en el punt anterior, cal una tasca intensa a favor de la creació d'empreses, constituïdes per agricultors i ramaders, de transformació i/o de comercialització de llurs pròpies produccions. A tal efecte, l'Administració ha d'obrir crèdit i assessorament que les impulsi i les sostingui en els primers temps de vida.

4.3 Empènyer les economies de diversificació de l'activitat agrària.
El patrimoni rural ofereix possibilitats empresarials i econòmiques derivades de l'entorn, de la cultura agrícola, de l'alimentació específica, de la biodiversitat i del paisatge. Són tots aquests aspectes que cal posar en valor per impulsar activitats econòmiques del territori, lligades a la terra que diversifiquin els ingressos de les economies familiars agràries o de les empreses de nova creació. No només el turisme rural, sinó l'artesania alimentària, la promoció de produccions singulars, la producció d'aliments tradicionals, l'oferta d'un gaudi cultural en el territori ampli, etc. A tal efecte, l'Administració ha d'impulsar línies de crèdit empresarial i programes de diagnosi d'oportunitats i de formació per a fer-les realitat.

4.4 Impulsar la silvicultura moderna.
La gestió dels boscos és una assignatura pendent. I ho és l'explotació racional i sostenible de les forests de Catalunya. A la vora dels incentius públics al pasturatge extensiu com a forma de prevenir incendis i de produir qualitat alimentària ecològica, cal definir un Pla divers de Gestió de masses boscoses, públiques i privades, i d'Explotació de Forests sostingut amb l'activitat productiva dels propis boscos i amb suports complementaris de l'administració pública. És especialment rellevant l'explotació possible de fustes i de la biomassa per a la producció energètica.

4.5 Modernització de regadius i Plans de gestió de dejeccions i d'estalvi d'insums químics.
Afrontar la modernització dels regadius intensius de les Terres de Lleida és peremptori en la nova cultura de l'aigua i d'acord amb les modernes línies productives, investigades per la ciència. L'estalvi de l'aigua de reg ha d'encarar-se a usos de boca i a usos industrials lligats al sector primari agroramader per fer créixer el valor afegit de les nostres produccions. En la línia de la sostenibilitat dels terrenys agrícoles, l'administració ha d'incentivar més i millor la gestió de dejeccions ramaderes per convertir-les en adobs i en energia territorial. Igualment cal procedir per a la reducció d'adobs químics i de productes fitosanitaris de laboratori en les plantacions arbòries i en les hortalisses. El valor afegit de l'agricultura arriba amb aquesta nova manera de tractar la producció i de fer-la el més orgànica possible.



5. Major atenció a la gestió ambiental del territori.
5.1 Valorització de la biodiversitat del terriori.
Al territori pirinenc, prepirinenc i dels plans, la diversitat dels paisatges, de les produccions i de la biologia que s'hi expressa és immensa. Com immens és el valor que té aquesta diversitat descrita. Una activitat econòmica sostenible ens ha d'assegurar la preservació d'aquesta riquesa, tot posant-la en valor davant la necessitat de conèixer la geografia de Catalunya que experimenten els ciutadans cada dia més. Procurar de mantenir els ecosistemes, els sistemes tradicionals dels cultius de cada zona, el terreny agrícola disponible, la salut de les forests i la proliferació sostenible de les espècies ha de ser un objectiu diferencial de l'activitat humana en el nostre territori. I ha de ser una forma cultural de preservació dels patrimonis i de la valorització del que contenen. Així cal procedir, tot ajudant els propietaris, en els espais amb figures de protecció: PEIN, Prcas Naturals, Xarxa Natura 2000, etc.

5.2 El Montsec: Parc Natural
Durant la legislatura, el massís del Montsec ha de ser declarat “Parc Natural de Catalunya”, a la manera com ja en són altres sistemes muntanyosos de Catalunya. Per arribar-hi cal el consens amb el territori concernit: propietaris, autoritats locals, administracions supra-locals. I cal, paral·lelament, l'elaboració del propi Pla de gestió del Parc Natural i una memòria econòmica que el sostingui.

5.3 Condicionar les lleres dels rius menors. Vies verdes fluvials.
És objectiu de legislatura endreçar i condicionar les lleres dels rius menors que travessen les comarques del Ponent de Catalunya: Valira, Nere, Cardós, Sió, Set, Corb, Ondara, etc. Aconseguir que llurs lleres estiguin netes de residus i llestes per a la conservació de fonts i de cursos fluvials, i llurs aigües lliures d'agents contaminants. Pràcticament tots aquests rius tenen elements patrimonials al llarg del seu curs: es tracta de dissenyar vies verdes sobre els seus dominis i de dissenyar els itineraris d'interès natural, biològic o cultural, com elements de dinamització del territori que articulen.

5.4 Intensificar el programa pel cicle de l'aigua.
És imprescindible que la legislatura permeti d'acabar les infraestrucutres del cicle de l'aigua a les Terres de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran: abastaments a tot nucli i masia; potabilitzadores suficients
en la base de les captacions per a ús de boca; depuració d'aigües residuals tant industrials com urbanes en tots els nuclis i empreses potencialment consumidores d'aigua, tractament terciari en les EDAR de ciutats de més de 10.000 hab., per a usos de neteja urbana o altres subsidiaris.

5.5 Ajuts públics per a la custòdia d'animals de companyia en centres d'acollida.
Proposem un augment de recursos públics pels centres d'acollida d'animals de companyia que els permetin de dur desofegadament llur activitat i de promoure'n els programes d'adopció que endeguin. Prohibició estricta de tractes cruels o degradants als animals salvatges, amb inspeccions establertes, i de sancions pels abandonaments d'animals de companyia.

5.6 Incentivació dels programes de suport a l'avifauna salvatge pròpia dels territoris.
Establir un programa d'ajuts i deformació a propietaris rurals i de forests que tinguin figures de protecció d'avifauna amb la intenció de donar valor afegit a llurs explotacions sostenibles i de diversificar l'activitat rural productiva. Incentivar igualment les administracions locals que endeguin programes de valorització territorial del patrimoni biològic.

5.7 Donar suport als aiguabarreigs de Ponent.
Caldrà establir els Consorcis pertinents i els plans respectius de desenvolupament de l'activitat sobre els aiguabarreigs. I caldrà preveure recursos suficients per a les activitats de manteniment sostenible dels ecosistemes i de la projecció educativa, científica i cultural dels propis Consorcis.

6. Serveis a les persones: socialització en la vellesa.
6.1 Centre d'atenció i acollida per als ancians.
Es proposa l'establiment d'una xarxa de residències geriàtriques -públiques i concentrades- i de centre de dia adequada a la demografia de cada població o comarca quan les poblacions siguin de reduïda dimensió, de manera que l'oferta esdevingui clarament universal i la demanda no trobi obstacles de disponibilitat de plaça i d'acord amb la renda de les persones.



7. Promoció cultural de Ponent i equipaments bàsics per a la cultura.
7.1 Promoció de la creació cultural pirinenca i de les Terres de Lleida.
A fi que la creació cultural de l'occident català sigui coneguda i gaudida a tot l'àmbit de la cultura catalana, es proposa un Pla específic d'ajuts a la promoció de les arts plàstiques, dramàtiques, musicals i literàries.

7.2 Infraestructures culturals.
D'acord amb allò que preveu el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya, establim el compromís de dotació dels equipaments culturals que corresponguin a les diverses poblacions o nuclis comarcals, segons la seva densitat demogràfica. Però volem avançar en la recuperació del patrimoni arquitectònic en desús o abandonat, amb una Acció específica de valorització d'aquest patrimoni rural (almodins, molins, casals, masies, indústries, etc.) avui malmès.