8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora

Aquest dimarts celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Les dones es converteixen en protagonistes per un dia, en el qual volen reivindicar els seus drets, denunciar les desigualtats i cercar solucions. Però, ens hem parat a pensar realment quina és la situació de la dona?

La major part dels debats i polèmiques dels darrers temps fan referència a qüestions com la sensibilització vers la violència masclista, la prohibició de l’ús del burca, etc. No obstant això, tinc la estranya sensació que molts d’aquest debats es queden a la superfície sense aprofundir en els veritables problemes que viuen les dones actualment. Malauradament, ens costa molt parar-nos a pensar, per això, un dia com avui, és important donar-se compte que tenim la necessitat de comprendre la realitat per així poder-la canviar.

Fa molts anys, al voltant de 1911 als Estats Units, un grup de dones va entendre que la realitat en que vivien no era la que mereixien i varen decidir actuar en conseqüència. Eren treballadores de la indústria tèxtil que lluitaren per millorar les condicions laborals infames a les que estaven sotmeses. Van decidir actuar: organitzaren una vaga, ocuparen la fàbrica i reclamaren el que consideraven que era just.

Totes 146 van morir en el incendi que varen provocar les bombes llançades pels propietaris de la fàbrica, davant la seva negativa a abandonar l’ocupació. Van lluitar fins al final i aquest esdeveniment va tenir tanta rellevància que finalment es varen aconseguir importants reformes laborals als Estats Units. No van ser les úniques, per descomptat. A totes elles les recordem aquest 8 de març, però no per la tragèdia, sinó pel que amb el seu esforç van aconseguir per a totes les dones. Avui més que mai necessitem esforçar-nos més per aconseguir canviar el que no ens agrada, com varen fer en el seu moment les treballadores nord-americanes.

El primer que hauríem de fer és pensar. Però pensar seriosament, críticament i sense cap por a aprofundir-hi en qüestions incòmodes. No si val un debat sobre la prohibició del burca que giri al voltant de la necessitat d’integració a una cultura o la llibertat a expressar-se. És necessari també parlar clar d’allò que simbolitza la repressió per a moltes dones islàmiques, solament tenint en compte tots aquest elements es podrà arribar a entendre l’abast de la problemàtica i ens permetrà actuar conseqüentment.

Actuar és el segon pas. Estem immersos en un context social convuls, difícil i resulta imprescindible fer-nos escoltar. Les dones com a dones, i tots com a part de la societat en que vivim. Tothom ha de participar i implicar-s’hi, cadascú fent l’aportació que pugui. El silenci i la apatia són ara mateix els llastres més grans que tenim.

Recordem doncs a aquelles dones que varen defensar amb les seves vides allò pel que creien. Fixem-nos en el seu exemple per encetar el canvi: pensem, actuem i fem-ho tots plegats; avui, al costat de les dones i demà, amb qui faci falta.

Feliç dia per a totes les DONES TREBALLADORES!!

Fernanda Aranda (responsable àrea de la dona EUiA Terres de Lleida)

REFORMAS = RECORTES

L@s trabajadores/as continuamos padeciendo recortes sustanciales en nuestras condiciones de vida. Esta vez le ha tocado a las pensiones: aumento en la edad de jubilación (67 años), con todos los matices posibles, y menos pensión al aumentar los años de cotización necesarios para su cálculo, que por mucho que nos lo quieran disfrazar, supone una rebaja sustancial de ingresos para la gran mayoría de personas.

Éste es el precio que nos hacen pagar por una crisis marcada por una gran ofensiva neoliberal y por el progresivo debilitamiento de la izquierda que hace que en estos momentos estemos a la defensiva y no, como deberíamos estar, luchando contra toda una serie de medidas que han echado por tierra importantes conquistas laborales que se fraguaron después de años y años de arduas luchas y negociaciones de los trabajador@s en nuestro país.

Somos conscientes que no estamos en las mejores condiciones para poder hacer frente a esta ofensiva y es por ello que, aunque no compartimos el contenido de las reformas pactadas por Gobierno, Sindicatos y Patronal (ya que suponen un claro retroceso), sí que creemos, no obstante, que era el mejor pacto posible dadas las difíciles circunstancias.

Desde EUiA Terres de Ponent pensamos que l@s trabajadores/as no somos quienes hemos de pagar las consecuencias de una crisis provocada por la especulación bancaria y la irresponsabilidad política de muchos gobiernos que se dejaron seducir por el canto de sirenas de la banca dando rienda suelta al capitalismo más salvaje.

Debemos seguir siendo críticos con todas las medidas de recorte, tanto económicas como sociales, y explicar a l@s trabajadores/as los motivos reales que hay detrás de todas estas imposiciones para poder así despertar a una gran mayoría de l@s que se resignan a aceptarlo todo por que creen que no hay otra salida posible.

Hay otras soluciones para salir de la crisis, como por ejemplo, que se graben impuestos a los que más tienen, ya que siguen siendo éstos quienes se aprovechan de la situación para aumentar sus beneficios.

Lo que sí que tenemos claro es que no se puede seguir jugando con las condiciones de vida de l@s trabajadores y trabajadoras.

Ana Laviña
Coord. EUiA Terres de Ponent

Valoració de les Eleccions '10 al Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya a fet un gir cap a la dreta: CiU ha aconseguit 62 diputats i el PP 18.

No hem aconseguit que les esquerres siguin majoria, no obstant això, la nostra coalició, ICV-EUiA, tot i perdre vots ha aconseguit consolidar-se. S'han perdut dos diputats i un d'ells, malauradament, ha estat el de Lleida.

Crec que la feina del Francesc Pané -al igual que la resta de diputats- ha dut a terme una tasca excepcional durant tota la legislatura. Aleshores ens preguntem: per què no ha tornat a ser escollit? Per què hem perdut vots? Des de Lleida pensem que hi ha diversos motius:

- L'avenç dels partits de dreta a Europa i, consegüentment, també a Catalunya. Potser com a refugi (equivocat) davant de la crisi.

- El desgast després de governar durant 4 anys, amb multitud de problemes i on, allò ben fet, no s'ha explicat bé a la ciutadania.

- La penalització que s'ha fet del govern de Catalunya com a conseqüència de les retallades socials realitzades pel govern del Zapatero.

- La deixadesa de PSC i ERC alhora d'apostar altre cop per l'entesa dels partits d'esquerra, fet que ha pogut influir en l'electorat provocant un vot de càstig.

Tots aquests motius, i de ben segur molts més, han provocat, tot i haver fet bastant bé el deures dins del Govern, i després d'una molt bona campanya electoral (a Lleida hem participat companys/es d'EUiA en tots els actes, repartiment d'informació, etc.) que els resultats no hagin estat els desitjats.

De veritat pensem que quan els aires de canvi corren per l'horitzó és molt difícil d'aturar-los. De res serveix la honestedat ni la feina ben feta; ni la implicació en la defensa aferrissada dels drets socials. Tanmateix, ens sentim satisfets perquè la nostra coalició ha suportat bé l'estrebada i ha mantingut 10 diputats, que continuaràn treballant en la defensa dels treballadors/es y els sectors més desafavorits de la societat, com sempre han fet fins ara.

Ana Laviña

Coordinadora d'EUiA Terres de Ponent

29-S. Vaga general de ciutadanes i ciutadans

En contra de les retallades socials i la reforma laboral. Per la recuperació del diàleg social.Les entitats sotasignades que formen part de la societat civil organitzada donen suport a lavaga general del 29 de setembre.

La resposta del Govern espanyol a la crisi econòmica i la reforma laboral, seguint els dictatsdels organismes internacionals al servei del capital i les grans corporacions, és el símptomad’una altra crisi més àmplia, que és cultural, ecològica i política, alhora que pretén negarl’autoritat i la capacitat regulatòria als governs i que vol sotmetre la vida quotidiana als codisde consum irresponsable, l’individualisme, la desigualtat i la renúncia a la solidaritat.

Les reformes que ens volen imposar no serviran per crear ocupació, augmentaran elscontractes temporals, facilitaran i abaratiran l’acomiadament, reforçaran el poder delsempresaris per fixar unilateralment les condicions de treball, debilitaran la negociaciócol·lectiva i agreujaran la precarietat laboral. També suposen un retrocés de l’Estat delbenestar i una reducció i una privatització dels serveis públics. A més, aquestes mesuresincrementaran el risc d’exclusió social de sectors de la nostra societat, i, com a entitatscompromeses amb aquesta societat, volem que no s’oblidin els drets de les persones mésvulnerables d’arreu.

Amb aquestes mesures pot semblar que els governs no poden representar les sevesciutadanes i ciutadans ni poden defensar els seus interessos perquè estan sotmesos a les lleisde ferro dels mercats financers.

Però això no és veritat. Els governs poden defensar-nos i tenenl’obligació de defensar-nos de l’escomesa dels especuladors, i nosaltres no podem acceptar,com a fet inevitable, el deteriorament de les nostres condicions de treball, de formació i devida, que suposa també l’augment de les desigualtats socials i de gènere, ja que aixòsignificaria renunciar a la ciutadania, a la política i a allò que dóna veritable sentit a lademocràcia.Per això, la vaga del 29 de setembre ens involucra a tots i totes, les entitats socials i elmoviment sindical:

És una crida a totes les ciutadanes i tots els ciutadans disposats a oposar-se a unaEuropa governada pels mercaders, sense espai per a la política i la funció redistributivade la riquesa de l’Estat.

És un toc d’alerta a les persones que no estan disposades a assistir impàvidament a laretallada dels valors cívics, els drets socials i laborals, la privatització dels serveispúblics (salut, educació, etc.) i a la degradació ambiental i climàtica. Es tracta de fersentir la nostra veu en contra dels especuladors i els seus còmplices.

Es tracta d’aixecar la veu en contra dels que voldrien servir-se delnostre silenci per fer-nos pagar la crisi, generalitzar la precarietat ijustificar el malbaratament de recursos i els seus negocis bruts iespeculatius.

En aquest moment, la ciutadania catalana, l’espanyola i l’europea han de fer-se protagonistes ideixar clar el seu rebuig als orígens i a la gestió posterior de la crisi. Hem de recordar quel’Europa dels pobles hauria de construir-se des de la dimensió social i no pas des del’econòmica, i que cal promoure els valors de la igualtat d’oportunitats per a totes i tots i lasolidaritat. Els governants democràticament elegits haurien de donar comptes a aquestspobles i no pas al Fons Monetari Internacional.

Per això, la vaga del 29 de setembre és una imperiosa necessitat d’expressió democràtica al’abast de la ciutadania. I és també per això que nosaltres, en tant que entitats cíviques, com aciutadanes i ciutadans i treballadores i treballadors del nostre país, expressem el nostre suporti adhesió a la convocatòria del 29-S feta pel moviment sindical català.

Manifest promogut per entitats socials de Catalunya

Manifest unitari 11 de Setembre

Per la dignitat del poble de Catalunya i en memòria dels qui defensaren el 1707 i el 1714

La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars d'associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Un milió i mig de persones van fes seu el lema "Som una nació. Nosaltres decidim".

Moltes altres persones s'hi adheriren com si hi fossin presents. Els qui viuen a les comarques de Lleida no són aliens a la manifestació majoritària de voluntat nacional expressada pels ciutadans de Catalunya.

La constatació que Catalunya és una nació (Som una nació) respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de ser, ara i en el futur, avalada molt majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament.

La proclamació que Catalunya és una nació, té en l'11 de Setembre una dimensió històrica indubtable. És una forma de guardar fidelitat a la memòria a les persones que defensaren els drets i les llibertats catalanes el 1707 a Lleida i el 1714 a Barcelona.

El poble català és subjecte de drets i deures. El seu autogovern es fonamenta en la voluntat popular, en els seus drets històrics i en les seves institucions seculars. És per aquest motiu que considerem inacceptable la situació actual que sembla fer impossible l'aplicació íntegra de l'Estatut del 2006 tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya. La segona part del lema de la manifestació (Nosaltres decidim) és un compromís que implica una acció ferma perquè ningú continuï en nom del catalans i catalanes.

Per això, no n'hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble de Catalunya.

En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, les associacions, entitats, sindicats, organitzacions i partits polítics que subscriuen aquest manifest:

1- Fan una crida a totes les persones, associacions i organitzacions perquè participin en l'esforç col·lectiu que faci avançar el projecte de construcció nacional.

2- Apel·len a tot els catalans i catalanes a prendre consciència del menysteniment, quan no agressió que pateix Catalunya (amb fets tan greus com la sentència del TC o la persistència del desequilibri fiscal) per tal que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l'ambiciosa exigència nacional que requereix.

3- Reconeixen el dret a decidir del poble de Catalunya i demanen als representants que sorgeixin de les properes eleccions, polítiques coherents amb aquest dret i amb el compromís nacional.

4- Es comprometen a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta de qualsevol decisió o acció que conculqui la voluntat democràtica del poble català.

5- Reclamen ja des d'ara un tracte fiscal, polític i econòmic just que permeti a la Generalitat de Catalunya excercir l'autogovern amb una mitjans dignes i equitatius, i a la ciutadania gaudir de l'estat del benestar i dels serveis públics essencials en les condicions que es mereixen.

6- Demanem que s'aturi l'agressió que pateix Catalunya en els àmbits cultural, lingüístic i competencial per part de certs grups socials i polítics de l'Estat espanyol, que repercuteixen greument en el coneixement que es té a la resta de nacions de l'estat de la realitat catalana, alhora que frena l'imprescindible reconeixement de Catalunya dins de la Unió Europea.

Visca Catalunya!!

Lleida, 8 de setembre de 2010

CONVOCATÒRIA: Sortida a les 10'30h. davant de l'edifici del Roser (carrer Cavallers) i arribada a la Seu Vella.

Esbós per al PROGRAMA DE TERRES DE LLEIDA I ALT PIRINEU I ARAN “Autonòmiques 2010” *

1.Més i millors Infraestructures i serveis per a la Mobilitat.

1.1 Consecució de les “Rodalies metropolitanes de Lleida”.

1.2 Planificació de continuïtat de la línia Lleida- La Pobla de Segur fins a França.

1.3 Execució del túnel de “la Bonaigua”.

1.4 Execució del túnel de Salau (en acord amb els estat Espanyol i Francès).

1.5 Exigència de l'Estat de l'acabament de l'eix del Pirineu.

1.6 Planificació de les millores viàries en els eixos transversals del Pirineu.

1.7 Pla de xoc d'arranjament i millora de les carreteres locals i comarcals i de camins rurals de comunicació.

1.8 Establiment d'una sistema de “Taxi a la carta” per a la mobilitat en zones rurals deprimides o de difícil accessibilitat.

2. Una educació de qualitat i universal:

2.1 Una Escola Bressol per a cada municipi.

2.2 Un programa d'implementació de “Ludoteques Infantils” per a poblacions de més de 6.000 habitants.

2.3 Millora del sistema de beques universitàries per a estudiants residents en zones de muntanya.

2.4 Un esforç específic per eradicar les aules prefabricades.

2.5 Major dotació econòmica i de personal acadèmic i d'investigació per a la Universitat de Lleida (Udl).

2.6 Treball per a la consecució d'un “Campus d'Excel·lència Agroindustrial” per a la Udl.

3. Una Economia productiva avançada i sostenible.

3.1 Inversions públiques per a la implantació industrial.

3.2 Impulsar l'activitat transformadora i comercialitzadora del teixit cooperatiu agrari.

3.3 Impuls a la “nova economia”.

3.4 Concloure el Segarra-Garrigues i impulsar el valor afegit que dona l'oportunitat de l'aigua.

3.5 Una logística per un PIB més elevat.

3.6 Valorització econòmica dels patrimonis natural, cultural i històric (turisme sostenible).

4. Una agricultura nova i amb més valor afegit.

4.1 Impuls als cultius agraris diferenciats, a la transformació alimentària i al comerç.

4.2 Impuls a les empreses agràries de base productiva, cooperativa o societària de productors.

4.3 Empènyer les economies de diversificació de l'activitat agrària.

4.4 Impulsar la silvicultura moderna.

4.5 Modernització de regadius i Plans de gestió de dejeccions i d'estalvi d'insums químics.

5. Major atenció a la gestió ambiental del territori.

5.1 Valorització de la biodiversitat del terriori.

5.2 El Montsec: Parc Natural

5.3 Condicionar les lleres dels rius menors. Vies verdes fluvials.

5.4 Intensificar el programa pel cicle de l'aigua.

5.5 Ajuts públics per a la custòdia d'animals de companyia en centres d'acollida.

5.6 Incentivació dels programes de suport a l'avifauna salvatge pròpia dels territoris.

5.7 Donar suport als aiguabarreigs de Ponent.

6. Serveis a les persones: socialització en la vellesa.

6.1 Centre d'atenció i acollida per als ancians.

7. Promoció cultural de Ponent i equipaments bàsics per a la cultura.

7.1 Promoció de la creació cultural pirinenca i de les Terres de Lleida.

7.2 Infraestructures culturals.

* Si voleu llegir el text sencer cliqueu aquí: PROGRAMA-AUTONÒMIQUES '10

IMPORTANT! Recordeu que és un text que encara s'ha d'aprovar així que podeu fer arribar les vostres esmenes i/o suggeriments. Salut!

Comunicat d´EUiA davant l´atac a la "Freedom" flotilla

Condemnem les greus violacions del Dret internacional, dels drets humans i del Dret internacional humanitari que han comportat l´assassinat de més d´una desena d´internacionals solidaris i desenes de persones ferides.

Ens solidaritzem, igualment amb el poble palestí i la seva lluita per la llibertat i seu dret a l´autodeterminació vers el bloqueig i la vulneració dels drets humans que pateix per part de l´exèrcit sionista i l´estat d´Israel.

Exigim l´aclariment dels fets succeïts amb aquest episodi d´abordatge i de violència gratuïta comès en aigües internacionals -o dins de l´espai marí palestí, controlat per Israel- dut per la força armada israeliana contra la població civil internacional que anava en la flota d´ajut humanitari, intentant trencar el setge que pateix Gaza.

Cal un clar pronunciament i actuacions de les diferents administracions de les autoritats polítiques de Catalunya, de l´Estat espanyol i a nivell internacional contra aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes vers la cooperació internacional humanitària i el Dret internacional i exigència de responsabilitats a l´administració israeliana.

Donem suport a les diverses mobilitzacions de denúncia i exigència de responsabilitats que des de la Comunitat Palestina i les organitzacions de solidaritat s´organitzin en el territori.

Permanent d´Esquerra Unida i Alternativa

Barcelona, 31 de maig de 2010