Les desigualtats en el món laboral augmenten en temps de crisi
Enguany fa 100 anys que l’activista alemanya Clara Zetkin va proposar a la Internacional Socialista que el 8 de març esdevingués el Dia Internacional de la Dona Treballadora. I un segle després, encara hi ha moltes accions a reivindicar -en aquest 8 de març i en molts d’altres per endavant- per aconseguir que les dones siguem al lloc que ens correspon a la societat. En aquest article només em referiré a les desigualtats en el món laboral.
Aquestes últimes dècades ha augmentat l’activitat de les dones amb la incorporació al món del treball: és el que s’anomena taxa d’activitat. Tanmateix, les dades de l’any passat reflecteixen que aquesta taxa és 16 punts inferior a la dels homes. Amb la crisi sembla que aquesta desigualtat s’hauria d’anar equilibrant. Tot i així, i malgrat que el tancament d’empreses i la destrucció de llocs de treball ha afectat més els sectors tradicionalment masculins, la taxa d’ocupació femenina també està 12,5 punts per sota de la dels homes.
Tot això ens porta a pensar que ni en èpoques de bonança econòmica, ni per suposat en èpoques de crisi, les dones hem assolit unes quotes d’activitat i d’ocupació laboral satisfactòries respecte la nostra formació i les seves expectatives. Així, les dones ens incorporem al mercat de treball amb uns nivells més alts de formació, tant en educació secundària com superior. En canvi, els homes tenen més facilitats per incorporar-s’hi. Les dones necessitem estudis de nivell superior per aconseguir una feina i per a mantenir el lloc de treball. De la mateixa manera, trobem més dificultats per accedir a llocs directius o d’alt nivell, tot i el reconeixement general, avalat estadísticament, de què posseïm un major grau de formació i obtenim millors resultats acadèmics.
I continua existint una important diferència salarial entre homes i dones. A Catalunya la escletxa se situa entorn al 30%. Les causes les trobem en certs complements salarials, uns mecanismes de promoció gens transparents i la infravaloració del lloc de treball que ocupem majoritàriament les dones. Que les dones cobrem menys també té a veure amb la precarietat del mercat de treball i la realitat dels sectors feminitzats on no existeix força sindical.
Aquests són només alguns aspectes relacionats amb l’activitat laboral. Les desigualtats de gènere també perviuen en l’àmbit privat i es manifesten en la major responsabilitat de les dones pel que fa a les càrregues familiars i a la cura de les persones dependents, en les dificultats per a conciliar vida familiar i laboral o en les manifestacions de la violència masclista.
Per tots aquests motius, hem de seguir lluitant per aconseguir la igualtat real entre dones i homes a la nostra societat.
Ana Laviña (coordinadora EUiA Terres de Ponent)
