dimarts, 8 de març del 2011

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora



Aquest dimarts celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Les dones es converteixen en protagonistes per un dia, en el qual volen reivindicar els seus drets, denunciar les desigualtats i cercar solucions. Però, ens hem parat a pensar realment quina és la situació de la dona?

La major part dels debats i polèmiques dels darrers temps fan referència a qüestions com la sensibilització vers la violència masclista, la prohibició de l’ús del burca, etc. No obstant això, tinc la estranya sensació que molts d’aquest debats es queden a la superfície sense aprofundir en els veritables problemes que viuen les dones actualment. Malauradament, ens costa molt parar-nos a pensar, per això, un dia com avui, és important donar-se compte que tenim la necessitat de comprendre la realitat per així poder-la canviar.

Fa molts anys, al voltant de 1911 als Estats Units, un grup de dones va entendre que la realitat en que vivien no era la que mereixien i varen decidir actuar en conseqüència. Eren treballadores de la indústria tèxtil que lluitaren per millorar les condicions laborals infames a les que estaven sotmeses. Van decidir actuar: organitzaren una vaga, ocuparen la fàbrica i reclamaren el que consideraven que era just.

Totes 146 van morir en el incendi que varen provocar les bombes llançades pels propietaris de la fàbrica, davant la seva negativa a abandonar l’ocupació. Van lluitar fins al final i aquest esdeveniment va tenir tanta rellevància que finalment es varen aconseguir importants reformes laborals als Estats Units. No van ser les úniques, per descomptat. A totes elles les recordem aquest 8 de març, però no per la tragèdia, sinó pel que amb el seu esforç van aconseguir per a totes les dones. Avui més que mai necessitem esforçar-nos més per aconseguir canviar el que no ens agrada, com varen fer en el seu moment les treballadores nord-americanes.

El primer que hauríem de fer és pensar. Però pensar seriosament, críticament i sense cap por a aprofundir-hi en qüestions incòmodes. No si val un debat sobre la prohibició del burca que giri al voltant de la necessitat d’integració a una cultura o la llibertat a expressar-se. És necessari també parlar clar d’allò que simbolitza la repressió per a moltes dones islàmiques, solament tenint en compte tots aquest elements es podrà arribar a entendre l’abast de la problemàtica i ens permetrà actuar conseqüentment.

Actuar és el segon pas. Estem immersos en un context social convuls, difícil i resulta imprescindible fer-nos escoltar. Les dones com a dones, i tots com a part de la societat en que vivim. Tothom ha de participar i implicar-s’hi, cadascú fent l’aportació que pugui. El silenci i la apatia són ara mateix els llastres més grans que tenim.

Recordem doncs a aquelles dones que varen defensar amb les seves vides allò pel que creien. Fixem-nos en el seu exemple per encetar el canvi: pensem, actuem i fem-ho tots plegats; avui, al costat de les dones i demà, amb qui faci falta.

Feliç dia per a totes les DONES TREBALLADORES!!

Fernanda Aranda (responsable àrea de la dona EUiA Terres de Lleida)